“L’Anna va encendre l’espelma més tard que mai aquell desembre. L’havia guardada durant mesos en un calaix, com si fos una promesa petita que encara no sabia si tenia ganes de complir. L’any no havia estat generós: massa decisions difícils i massa hores sense temps. Va sopar sola, amb la ràdio murmurant nadales conegudes i un plat que no li despertava cap emoció. Quan va apagar el llum del menjador, només va quedar la flama de l’espelma ballant sobre la taula. La llum li va recordar, aquell lloc davant del mar on sempre havia aconseguit respirar diferent. Feia mesos que no hi pensava. Feia anys que no hi tornava.

Sumus — va murmurar, gairebé sense veu. Va obrir una llibreta i a la primera pàgina hi va escriure una sola paraula: Tornar. No hi va afegir dates. Ni plans. Només aquella paraula. Aquella nit no va demanar miracles. Només una cosa senzilla: que l’any nou li tornés la calma.

En despertar-se, l’endemà, el cafè feia olor de normalitat. I, per primer cop en molt de temps, això li va semblar meravellós. A la safata d’entrada del correu hi havia un missatge antic que no havia obert mai.

Deia: “Torna on vas ser feliç.”

L’Anna va somriure. No ho va interpretar com un destí. Ni com una obligació. Va obrir la finestra, va deixar entrar aire fred i va respirar profundament. No va reservar res. No va prometre res. Però va sentir una cosa nova, inesperada: ganes, i això, aquell Nadal, ja era molt.”

El Nadal és aquell moment estrany de l’any en què tot sembla anar més ràpid, però per dins, sovint, ens sentim cansats. És temps de balances, de records que tornen i de silencis que pesen. Hi ha llocs que no només es visiten, es recorden.